I. Un muntatge mural sobre l’obra de Francesc Abad L’ origen de la cinta interactiva– block W. B. La base del que ara es presenta com a cinta interactiva, amb les possibilitats que ofereix la presentació en Internet, són dècades de treball de l’artista conceptual Francesc Abad (Terrassa, 1944). Decisives per la seva feina varen ser l’ experiència de la dictadura franquista i de l’esborrament de la memòria de les víctimes així com la percepció dels aspectes devastadors del progrés industrial. Tot això impregna les accions i instal·lacions des del començament. A principis dels anys 80 amplia el seu punt de mira mitjançant la lectura d’ autors del pensament crític i descobreix aviat una gran afinitat amb filòsofs com ara Ernst Bloch, Walter Benjamin i T. W. Adorno. Sobre tot el polifacètic Walter Benjamin exerceix una gran fascinació que es va manifestant reiteradament al llarg dels anys.
Finalment, l’any 2006 s’inaugura al Museu de Granollers la instal·lació block W. B., un exhaustiu arxiu multimedia d’objectes, imatges, retalls de textos, diaris de treball de l’artista (Diaris de pensar) i de vídeos. Es tracta de vestigis de projectes anteriors, gairebé sempre efímers que sovint només perduren en el suport fotogràfic o en vídeo. Aquesta documentació material i virtual dels diferents treballs de Francesc Abad s’articula al voltant de les –fins aquell moment conegudes- 18 Tesis Sobre el concepte d’història de Walter Benjamin (Berlin, 1889 – Portbou, 1940). En la instal·lació a Granollers, a cada tesi corresponia una pantalla d’ordinador, on es podia veure el material relacionat lliurement amb les citacions seleccionades. Els grups del material recopilat giren al voltant de conceptes clau, com ara memòria i oblit, el temps, la fragilitat del passat, petjades, passatges, la història de les víctimes, dolor, civilització i barbàrie, crítica del progrés i transgressió utòpica.
Les Tesis Sobre el concepte d’Història representen un text clau per a Francesc Abad ja que hi descobreix una teoria de construcció de la Història des de la perspectiva de les víctimes. Les Tesis, escrites el 1940, poc abans de que Benjamin hagués de fugir de París, ja ocupada pels Nazis, reivindiquen un concepte d’experiència històrica en el moment del perill, l’ experiència dels oprimits, un acte de consciència contra l’oblit i un acte de rebel·lió contra la continuïtat del poder. L’exposició block W. B. és fruit de la interpretació i adaptació dels conceptes d’art, memòria i història de Walter Benjamin, mitjançant les eines de l’artista conceptual.
A l’any 2008 l’exposició block W. B. Un pensament que crea imatges va instal·lar-se a Berlín -gràcies a la iniciativa de l’Institut Ramon Llull-, acompanyada d’ una sèrie de debats al voltant de les relacions entre art i testimoniatge històric. Un catàleg trilingüe (català, castellà i alemany) aportava una extensa documentació de reflexions del mateix Francesc Abad i dels seus pensadors predilectes, recopilada pel curador de l’exposició Manel Clot.
Finalment, a la tardor de l’any 2010, en el marc de l’homenatge a Walter Benjamin en ocasió dels 70 any de la seva mort a la frontera francesa-espanyola a Portbou, el Goethe-Institut Barcelona va mostrar una petita selecció de manuscrits, peces i vídeos del projecte block W. B. L’exposició es va inaugurar el 28 de setembre amb la presència de l’artista i va durar fins al desembre. Degut a la falta d’una sala d’exposicions, els elements exposats s’havien de repartir en quatre plantes – una solució improvisada però congruent amb el caràcter fragmentari i laberíntic tant del pensament de Walter Benjamin com de l’obra de Francesc Abad.
El muntatge mural Abad-Benjamin Per no haver de renunciar a una visió més extensa de la creació complexa i llarga de Francesc Abad, les curadores Lupe García i Claudia Kalász varen optar per un muntatge mural. Una cinta de tela blava (tant el material com el color al·ludint a motius de l’artista) d’un metre d’altura es va estendre al llarg de les parets de la sala d’actes (18 metres aproximadament). Mitjançant agulles i cinta adhesiva –eines utilitzades pel mateix Francesc Abad, que subratllen el caràcter provisional i efímer– s’hi varen fixar reproduccions de pàgines dels Diaris de pensar, de fotos, citacions, retalls de premsa, imatges de diferents accions i instal·lacions, material relacionat amb Walter Benjamin i informacions biogràfiques sobre l’artista.
L’ordre no era cronològic i linear sinó associatiu, seguint el mètode de la citació adoptat per Benjamin i Abad que busca la il·luminació en la constel·lació dels elements. Francesc Abad que sempre ha considerat la seva obra com un taller obert ens va permetre generosament d’utilitzar el seu material amb tota la llibertat. I varem fer el que ell ens va ensenyar: retallar i enganxar - “corte y confección”.
D’aquesta manera va néixer una mena de catàleg mural que interpreta la relació Abad-Benjamin documentant el diàleg extraordinari d’un artista català amb un dels pensadors més inquietants del sègle XX.
Els continguts es varen estructurar segons una sèrie de motius claus de l’obra de Francesc Abad: Memòria històrica; Exili; L’índex històric de les imatges; Progrés i la memòria dels perdedors; El laberint de l’experiència; Globalització; Building-Bildung; Cultura i Barbàrie; Pensar; Llenguatge; Imatge dialèctica; Natura; Francesc Abad; Walter Benjamin-Passatges; Dolor – Utopia; Les petjades de la història.
A diferència amb les exposicions habituals que exigeixen que l’espectador s’aturi i vegi objecte rere objecte, aquesta cinta volia ser percebuda en moviment. L’espectador havia de passejar al llarg d’ ella per captar el conjunt com un passatge d’associacions. Quina altra manera podria representar millor la trajectòria d’un artista conceptual que fa espurnejar les idees de les constel·lacions d’elements?
Finalment, la cinta mural hauria desaparegut com totes les instal·lacions del mateix Francesc Abad si ell no hagués volgut fotografiar-la per convertir-la en un projecte d’Internet.
El muntatge mural interactiu La presentació interactiva accentua la idea de la percepció en moviment facilitant la percepció del conjunt i al mateix temps millora la possibilitat de fixar-se en detalls. Adolf Alcañiz, realitzador audiovisual, va muntar les fotos en una cinta continua que es pot veure en forma de vídeo per una banda, i com a sèrie d’imatges fixes per l’altra. Cada element pot obrir-se en una finestra pop-up, on apareix una imatge de millor qualitat i una explicació. A més a més, des de l’índex es pot accedir directament a les imatges desitjades.
Per primera vegada es poden llegir de prop pàgines dels Diaris de pensar, ja que s’han augmentat, transcrit i fins i tot traduït.
El conjunt de la cinta permet d’entendre com Francesc Abad relaciona idees, com recupera motius anteriors al llarg dels anys i com els modifica, i, per suposat, en quina mida la seva comprensió de l’art , de la tasca de l’artista i el seu compromís amb la història dels oprimits neix del diàleg constant i fructífer amb el pensament de Walter Benjamin.
Claudia Kalász
|
II.
|