Circumstàncies – Introducció a les reflexions de Francesc Abad
Les reflexions aquí publicades de Francesc Abad tenen el seu origen en un debat sobre el llegat filosòfic de Walter Benjamin que va tenir lloc el 7 d'octubre del 2010 en el Goethe-Institut Barcelona. Per al projecte de la cinta interactiva sobre les correspondències Abad-Benjamin, Francesc Abad va voler ampliar les seves anotacions, convertint-los en un veritable manifest del seu treball. Va ser el seu desig que, a manera d'introducció, es resumeixi aquí el plantejament del debat del que van sorgir els seus pensaments.
Per fer justícia a un pensador tan plurifacètic, ens semblava adient reunir representants de diferents disciplines. Preteníem incitar un diàleg entre un artista l'obra del qual va ser marcada per les teories de Benjamin (Francesc Abad), una historiadora d'art i coneixedora de l'art contemporani (Pilar Parcerisas), un filòsof estudiós de la teoria crítica de Frankfurt i de l'estètica (Gerard Vilar), i un pensador especialitzat en la filosofia de la història i comentarista perspicaç de les tesis Sobre el concepte d’ història (Reyes Mate).
Sota el títol Perill i coneixement. L'actualitat de Walter Benjamin es va plantejar el següent:
Mirant les traduccions i les referències a la seva obra, la recepció de Walter Benjamin a Catalunya i Espanya va ser extensa. Hauria estat igual si Benjamin no hagués mort a Portbou, víctima del feixisme? Quina classe d'interès desperta Walter Benjamin? En quins aspectes se centra la seva recepció a Espanya? Forma part del debat actual el seu llegat? Concretament es tractava d’esbrinar la vigència de les tesis Sobre el concepte de la història per la qüestió tan actual de com salvar la memòria històrica de les víctimes del Nacionalsocialisme i del Franquisme. També es va parlar de la rellevància de la teoria de l’art de Walter Benjamin per la comprensió de l’art contemporani.
El pensament de Walter Benjamin va ser transversal, i, igual que la seva expressió assagística i aforística, poc ortodox des del punt de vista acadèmic. Benjamin no es deixa encasellar. Va ser filòsof, escriptor, traductor, col·leccionista i viatger, afí a la mística jueva i al marxisme. Els seus estudis abasten períodes tan allunyats com el barroc i el romanticisme alemany, el segle XIX a París, la revolució russa i els anys d’entreguerres del segle XX . Concep una filosofia del llenguatge, una teoria de l'al·legoria i de la “imatge dialèctica”, reflexiona sobre la transformació de la percepció en l'era de la industrialització, retrata la fisonomia d'espais reals i onírics, analitza els canvis estètics i socials en l’ obra d'art sota les noves tècniques de reproducció , inclou la fotografia i el cinema en els seus estudis, formula una filosofia de la història oposada al concepte del progrés lineal i ens llega la seva descomunal obra pòstuma, El llibre dels Passatges com un nou model de pensar.
L'estètica i la teoria de la història de Walter Benjamin conflueixen en certs aspectes. Ambdues son concebudes a partir de la consciència del perill que corre la humanitat, sotmesa a una modernització vertiginosa. D'una banda, Benjamin és un cronista de mons en desaparició, un investigador de la memòria. Per una altra, reconeix en el perill de la desintegració l'oportunitat d’adonar-se del significat de les coses en noves constel·lacions i de canviar el rumb de la història. És per això que el títol Perill i coneixement podia englobar els diferents aspectes plantejats en el debat.
Ens varen guiar certes conceptes clau com ara: moment (Augenblick), temps, memòria, l'ara (Jetztzeit), apropiació del passat, construcció, “citar” en lloc d' “explicar”, fragment, estètica i política.
C. K.
Avui, aquell qui vol combatre la mentida i la ignorancia i escriure la veritat, ha de vèncer almenys cinc dificultats. Li cal el coratge d'escriure la veritat, quan arreu l'ofeguen; la intel·ligència de descobrir-la, quan arreu l'amaguen; l'art de fer-la manejable com una arma; el judici per a triar aquells dins les mans dels quals serà eficaç; l'astúcia per a propagar-la entre ells. Aquestes dificultats són grans per als qui escriuen sota el feixisme, però existeixen també per als qui van ser expulsats o han fugit, i fins i tot per a aquells que escriuen als països de llibertat burgesa.
(Bertolt Brecht: Cinc dificultats per a escriure la veritat)
Francesc Abad
Apunts pel debat: Perill i coneixement. L'actualitat de Walter Benjamin
una insistència: Walter Benjamin, treballador de les deixalles.
>Parany<1986.
>Spuren<1988.
>La línea de Port-Bou< 1991.
>Wart-War<2000, treball interactiu.
>El Camp de la Bota< 2004.
>block WB< 2005, Granollers 2008, Berlín 2010.
“Articular el passat històricament no vol dir reconèixer-lo [tal com era]. Vol dir, emparar-se d’un record tal com esclata en un instant de perill (….) Solament aquell historiador que sap atiar la sospira de l’esperança en totes les coses que són en el passat, que és penetrat d’ això que àdhuc els morts no estan prou segurs si l’ enemic venç, es veu assistit en la seva feina per un real talent.”-VIª tesis.
Potser la resposta seria l’ intuïció, l’ intuïció com a forma de coneixement, primer com a procés cognitiu, del morfema al fonema, de la unitat mínima de .significació del llenguatge a la unitat mínima en l’anàlisi de la primera articulació, l’experiència de l’oralitat, escoltada durant molts anys en un pati, i sota un arbre d’un casal anglès, ha donat un corpus de treball, de mínims, però que han format un teixit on la sincronia - INTUICIÓ-FONEMA-MORFEMA- és fonamental.
Una “Concentració d’esperances en els outsiders”
Francesc Abad
Apunts pel debat: Perill i coneixement. L'actualitat de Walter Benjamin
una insistència: Walter Benjamin, treballador de les deixalles .
>Parany<1986.
>Spuren<1988.
>La línea de Port-Bou< 1991.
>Wart-War<2000, treball interactiu.
>El Camp de la Bota< 2004.
>block WB< 2005, Granollers 2008, Berlín 2010.
CONCEPTE D’EXPERIÈNCIA
Escoltar converses, històries, el diumenge al matí, sota un arbre palosanto, històries de gent que van perdre la guerra, de fragilitats, de pèrdues i records, on la memòria personal i col·lectiva, història i creació artística han acabat formant un ORT, un lloc . L’experiència viscuda personal, fràgil ERLEBNISSE, i ERFAHRUNGEN, l’ experiència transmesa de generació en generació han format un sentiment del passat i d’expectativa de futur, ERFAHRUNGEN, una experiència mitjançada a través de la consciència cultural, “el sòcol “ d’un edifici, la LEBENSWELT d’un món de resistència, on perdura el coneixement que està en perill .
I tot això no ho he sabut fins fa molt poc.
FORMES DE TREBALL
L’ art també pot ser un vector d’una contramemòria, és a dir que pot donar expressió a una memòria soterrada, a una memòria oculta, la memòria portadora d’utopies en una època en la qual ja no hi ha cap (Enzo Traverso). La subjectivitat, la intuïció, pot ser portadora d’una lluita per el dissens en un món pactat (temps homogeni i buit).
“Oficina d’objectes perduts” o “des objets trouvés”
Com fer una imatge, el treball amb estrats, amb fragments, palimpsest de realitats amb un recull de connexions de cites d’imatges fixes, d’imatges en moviment, textos, sons, apropiacions, transtextualitats que conformen una reunió, un “EINFALL” com diria Aby Warburg.
Conformen peces, “STÜCKE” com diria Pina Bausch.
La crítica a la raó instrumental de l’Escola de Frankfurt.
Conformar un arxiu portable, on hi ha el concepte d’ acòsmia, de parià com diria Hannah Arendt - l´assaig com a forma de Theodor W. Adorno - el muntatge de J. L. Godard - l’impuls utòpic d’ Ernst Bloch - l´ importància de l’ ordre simbòlic de Lévi-Strauss - el concepte del subaltern de Gayatri Chakravorty Spivak - el fragment de Varlam Xalàmov-la pregunta de com i per què interrompre el temps en Walter Benjamin.
Però també aquesta manera de pensar recorda la meva experiència personal (ERLEBNIS), el record del meu treball en el món de la fàbrica, com fer un teixit, primer és la matèria prima que cal barrejar en estrats de diferents matèries per aconseguir la imatge final: el teixit.
Teixir imatges DENKBILD
Un pensament en imatges com recorda la manera de fer benjaminiana en El llibre dels passatges, “imatge–pensament”, treballo sobre el pensament de WB. No hi ha un treball concret sobre la seva figura, sinó de com s’estructura el seu mètode de treball, el seu concepte de pensament present–passat-memòria-testimoni i la seva capacitat dialèctica de mostrar fragments de textos que són imatges, més com una construcció, una WERKSTATT (taller) que com una obra d’art final.
“cal passar el raspall a contrapèl per la història”
Una cinta d’ ENUNCIATS, de CITES, un teixit dels éssers i de les coses, sense fi, que es pensa i repensa sense manera que acabi, repensar la precarietat, de la Memòria, de l’Exili, del Dolor, de la Crítica a la raó instrumental, del Progrés, del Pensament únic; LEBENSWELT, aquests estrats, segments, multiplicitats, de tortells de pasta de full, de morralla de cafè, parracs. Com a dispositiu de treball de mons que s’ acaben.
Perquè tot aquest assaig com a mètode de treball no productiu sigui capaç d’establir un diàleg creatiu amb el present (pensant en Adorno)
Som només uns guaita (Feuermelder) - “avisadors del foc.” (Reyes Mate)
En un temps on la banalització dels problemes i conflictes i falses obertures, acaben sense cap mirada en una “finestra cega” cal explicitar de nou la relació per la qüestió de l’home quina és la nostra responsabilitat en un món globalitzat.
“La esperanza que carece de garantías, esa espera de un giro de los tiempos que le devuelva, a la historia de los seres humanos, la “chance” de otra oportunidad.”
(Ricardo Foster: Los hermeneutas de la noche. De Walter Benjamin a Paul Celan. Trotta)
“Qui pertany veritablement al seu temps, qui és veritablement contemporani és qui no coincideix perfectament ni s’ adapta a les seves pretensions i és per això, en aquest sentit inactual.
Per això els contemporanis són rars. I per això ser contemporani és, en primer lloc, una qüestió de coratge. Perquè vol dir ser capaços no només de tenir l’esguard fit en la foscor de l’època, sinó també de percebre en aquella obscuritat una llum que, tot i venir cap a nosaltres, se n´allunya infinitament. És a dir: ser puntual a una cita a la qual només es pot fer tard.”
Giorgio Agamben
OBLIDA -TE’ N
“Si no t’ inscrius en el temps, no podràs entendre res.”
Louise L. Lambrichs.
UNA DIALÈCTICA DE PARRACS.
Jetztzeit- de Walter Benjamin- el que té el present del passat
“SU-ARA ARA”, diu Ernst Bloch, “significa un temps en què un passat antic esdevé un ara” .
El fragment com a voluntat de totalitat dialèctica
- imatges que dialoguen, una barreja, una paradoxa d’imatges antagòniques que col·lisionen per formar una constel·lació (fragment=llampec). Per empatia, per connexió, per associació.
- capaç de suportar la densitat del contínuum, del corpus de treball acadèmic, per la discontinuïtat, la fluïdesa, per la transversalitat com un “empelt” del canvi en el pensar homogeni.
Un pensament “IMATGE” una “IMAGO“ residual, un canvi (en la tija) perquè la mirada no sigui tan homogènia, tan heliocèntrica.
Una mirada residual que queda compactada per estrats que no poden solidificar-se, sense re-pensar-se de nou.
Com un contínuum, sense final, i per tant sense conclusió.
Cíclica, com comentar el comentari. Per socialitzar el comentari.
El fragment es converteix en una imatge dialèctica, però no pot pensar-se com un edifici compacte sinó només com un fonament d’un edifici que s’està construint. En el discurs hi ha decurs.
Febrer del 2012
BUILDING – BILDUNG
[46] “Producció”, Diari del pensar 2000-2005
El dibuix (que remunta al 1986/87) es planteja com fer la imatge del Fordisme. Utilitza una metàfora de la indústria tèxtil: la manera de barrejar diferents matèries superposades en capes per poder fer la producció del fil i per poder-lo teixir: “teixir realitats”. Segons un comentari recent de l’artista “és una imatge que pot ser pensada de nou, 2010, amb referència al modus del treball artístic, filosòfic (referint-se a W. Benjamin, A. Warburg i a conceptes com ara constel·lació, fragment, associació). Barrejar és una forma de treballar i pensar : mesclar, unir coses diverses perquè formin un tot...Barreig significa confusió, combat - segons en Pompeu Fabra.”
“1999 palimpsesto
foto assortiment/ vídeo
la memòria és un paisatge topogràfic
1986/87
proyecto inicial
-multiplicidat
-estratos
-segmentos
- conceptos que se oponen
= mezclar las cosas
la barreja -
diferents estrats de la realitat”
A sota del dibuix:
“uniformitat
domesticació
tèxtil sentiment: diferents capes de llanes”
FRANCESC ABAD, Un lloc anomenat Stelle from Adolf Alcañiz Rodriguez on Vimeo.