... | Walter Benjamin: Sobre el concepte de la història. Fragments de les tesis elegits per Francesc Abad a la seva instal·lació TESI I / L’AUTÒMAT I EL MATERIALISME HISTÒRIC
Hi deu haver hagut, pel que sembla, un autòmat construït de manera que, a cada tirada d’un jugador d’escacs, responia amb una contratirada que li assegurava la partida (…) El maniquí, anomenat «materialisme històric», en principi ha de guanyar.
TESI II / TEMPS, REDEMPCIÓ I FELICITAT: EL CURS DE LA VIDA
La imatge de felicitat que ens fem està tota acolorida del temps que ens ha consignat una vegada per sempre el curs de la nostra vida (…) Amb altres paraules: en la representació que ens fem de la felicitat s’agita inalienablement la idea de redempció.
TESI III / PASSAT I REDEMPCIÓ
Sols a la humanitat redimida pertany el seu passat. Això vol dir: sols la humanitat redimida pot citar el passat en cadascun dels seus moments.
TESI IV / COSES ESPIRITUALS, DINÀMICA DE LA HISTÒRIA I ASSUMPCIÓ DEL PASSAT
Les coses espirituals no són presents en la lluita de classes sinó com un botí que passa a les mans del vencedor (…) Com a flors que giren llur testa a la llum, així, en virtut d’un heliotropisme de mena secreta, tot el que ha estat es gira al sol que s’enlaira en el firmament de la història.
TESI V / DEL PASSAT ASSUMIT DES DEL PRESENT
La vera imatge del passat s’esmuny (…) Perquè és una irrepetible imatge del passat que amenaça de desaparèixer amb aquell present que no hagi reconegut que ella se li adreçava.
TESI VI / PASSAT I RECONEIXEMENT
Articular el passat històricament no vol dir reconèixer-lo «tal com era».
TESI VII / CULTURA I BARBÀRIE
No existeix cap document de la cultura que no sigui al mateix temps un document de la barbàrie.
TESI VIII / PROGRÉS I HISTÒRIA
La tradició dels oprimits ens ensenya que l’«estat d’emergència» en què vivim és la regla. Cal que ens fem un concepte d’història que hi correspongui.
TESI IX / HISTÒRIA, PROGRÉS, PASSAT, AVENÇ, FUTUR: MECANISMES AURÀTICS I IL·LUMINACIONS PROFANES
Hi ha un quadre de Paul Klee que es titula Angelus Novus. Representa un àngel com si estigués a punt d’allunyar-se d’alguna cosa que mira fixament (…) L’àngel de la història se li deu assemblar.
TESI X / REPRESENTACIÓ DE LA HISTÒRIA (COM A REPRESENTACIÓ)
Donar un concepte de la dificultat que té el nostre pensament habitual de fer-se amb una representació de la història que eviti tota complicitat amb aquella a què aquests polítics continuen aferrats.
TESI XI / FORDISME, PROGRÉS, TREBALL I REDEMPCIÓ
A un pas de la il·lusió que el treball de fàbrica, portat d’acord amb el progrés tècnic, equivalia a una feina política.
TESI XII / CONEIXEMENT HISTÒRIC I CONSCIÈNCIA DE CLASSE
El subjecte del coneixement històric és la classe oprimida i combativa.
TESI XIII / NOCIÓ DE PROGRÉS I IDEA DE TEMPS
La idea d’un progrés del llinatge humà en la història no es pot separar de la idea d’un procés que recorre un temps homogeni i buit.
TESI XIV / CONSTRUCTE: LA HISTÒRIA COM A ARTEFACTE
La història és objecte d’una construcció, el lloc de la qual no constitueix el temps homogeni i buit, sinó el temps constituït d’un «suara-ara».
TESI XV / CONTINUUM, LINEALITAT I ACTIVISME
La consciència de fer esclatar el continuum de la història és pròpia de les classes revolucionàries en el moment de llur acció.
TESI XVI / HISTORICISME, PASSAT I PRESENT
L’ historicisme basteix una imatge eterna del passat; el materialista històric, en canvi, del passat en fa una experiència única.
TESI XVII / PENSAMENT, EXPERIÈNCIA EPOCAL I HISTÒRIA
El pensar no és constituït tan sols pel moviment dels pensaments sinó també per llur repòs (…) En l’obra es conserva i lleva l’obra de tota una vida, i en l’obra de tota una vida, l’època, i en l’època, el fluir total de la història.
TESI XVIII / DECURS HISTÒRIC I TEMPS PRESENT
El suara-ara, que, com a model del temps messiànic, abraça en una grandiosa abreviatura la història de tota la humanitat, coincideix ras amb la part que la història de la humanitat ocupa en l’univers. |
|
.. | [Walter Benjamin, “Tesis sobre filosofia de la Història”. A: Art i Literatura. Trad. Antoni Pous, Ed. Eumo, Vic, 1984.] |